Rehabilitació d’un pis de 62 m2 a Barcelona amb un habitatge-estudi per una parella. Les premissa és conservar la característica passant de l’habitatge en el sentit més ample de la paraula. Això vol dir, que l’experiència de la transversalitat, d’anar d’una banda a l’altre, de mirar a una costat i a l’altre, el puguin tenir no només els usuaris propis de l’habitatge sinó també els visitants. És per això, que es decideix articular l’espai públic interior de l’habitatge (sala d’estar-menjador-cuina-galeria) en el recorregut d’un costat a l’altre.
El projecte dialoga amb el preexistent i ho fa valdre, mesclant-se, abraçant, superposant-se i descobrint. Materials que portaven més de 100 anys i que seguiran per molts més.